President del Club Patí MontSkate Jordi Estradé
Per Ainoha Veron
Fotografia: Roger Nogués
1. Des de quan patines?
Vaig començar a patinar als 7 anys.
2. Per què vas triar el patinatge?
Va ser de casualitat, jo era nadador però em vaig quedar mig sord d’una orella per culpa de l’aigua, llavors la meva cosina feia patinatge i em va interessar.
3. Vas participar en campionats? Quan?
Sí, desde sempre. A la meva època no hi havia proves de nivell com es fan ara. Després, als catorze anys vaig començar a anar a campionats nacionals i internacionals d’Europa.
4. Ja ho has deixat o encara continues en alguna categoria?
Vaig deixar de competir als 23 anys.
5. Quan i per què vas decidir ser professor de patinatge?
Vaig decidir ser professor de patinatge perquè m’ho van proposar, primer vaig començar d’ajudant, després em van trucar d’un club i des dels catorze o quinze anys sóc professor.
6. En què consisteix la teva feina?
A part d’ensenyar les tècniques que crec adequades, també hi ha la psicologia, perquè no es pot tractar igual a tots els nens, cadascun s’ha de tractar d’una manera diferent i no tots poden anar dintre de les mateixes regles.
7. Ets fundador i president del Club Patí MontSkate a Montbrió del Camp, com se’t va acudir fundar un club de patinatge?
A Montbrió ja n’hi ha un, de club, i la meva intenció era deixar de patinar i d’entrenar i apartar-me del món del patinatge perquè m'enganxo molt i m’involucro massa. Llavors, a mi em van detectar un càncer d’aquests bastants greus i em van dir que a la millor no me'n sortiria, quan vaig veure que tot evolucionava a millor, vaig decidir que, com que no puc treballar, perquè tinc la discapacitat i la invalidesa, volia viure amb el patinatge, gaudir dels nens, viatjar... I llavors ho vaig mirar en diverses poblacions d'aquí al costat de Montbrió, però va ser bastant difícil, i l'única opció va ser fer-ho a Montbrió.
8. Abans estaves treballant en un altre club a un altre poble. Com és que vas començar des de zero a ser professor de patinatge en un poble nou?
He estat en diversos clubs i pobles, i començar de nou em va semblar molt difícil i em va costar molt. Primer de tot, la gent no et coneix; després, les males llengües que sempre intenten fer-te mal. L’única cosa que es pot fer és no escoltar ningú i seguir cap endavant.
9. Què és el que més t’agrada de ser professor de patinatge?
La bona relació que tinc amb els meus alumnes.
10. Quines coses bones i dolentes hi trobes en aquest ofici de professor?
Les coses bones són les alegries de que els meus alumnes progressin i veure'ls millorar, i veure com de petits es fan grans. I passen els anys i encara seguim sent amics o que simplement encara tenim relació/comunicació.
Les coses dolentes són les enveges que hi ha al món del patinatge i el tema diners, ja que és un producte molt car.
11. Com et descriuries en el treball?
No té res a veure el Jordi de fa 20 anys amb el Jordi de fa 10 anys ni amb el Jordi d’ara. Ara sóc bastant permissiu, bastant pallasso, molt bromista i, alhora, molt seriós. O sigui: les tècniques es fan com s’han de fer, però si un nen cau, doncs jo ric amb ell, caic amb ell i l’ajudo.
12. Per quines dificultats has passat per arribar on ets ara?
Primer de tot va ser el càncer, després va ser la dificultat de que la gent ha de creure en tu i has de demostrar que el que estàs dient és cert.
13. Alguna vegada has pensat en deixar-ho?
Sí, moltes vegades. Sóc una persona que, des de que em vaig posar malalt, no m’agraden les injustícies i jo ja tinc suficient amb els meus problemes com per haver de batallar amb els problemes creats falsament.
14. Com s’ha vist afectada la teva activitat per causa de la COVID-19?
Al principi vam estar tots a casa. L’esport ha estat molt afectat perquè no deixaven anar a entrenar, no es podien fer les classes en un pavelló tancat, no hi podien haver més de dos persones. Per tant, no es podien fer. Quan era a l’aire lliure, el clima no acompanyava i després, poc a poc es van poder fer les classes.
15. Ara podeu entrenar amb normalitat o encara hi ha restriccions?
Podem entrenar amb normalitat perquè no som un club molt gran, però hi ha la discussió de si s’entrena amb mascareta o sense, perquè hi ha una llei que diu que és obligatòria, però n’hi ha una altra que diu que no. Ara es comença a deixar que els pares estiguin presents als entrenaments i a les competicions, al principi era sense pares, després era amb un familiar i ara poden ser tres. Hi ha més llibertat, però els pavellons no es poden omplir com abans.
16. Quines idees de futur tens per al teu equip de patinatge?
Són les que tinc des d’un principi que són viatjar amb els meus alumnes, que gaudeixin del patinatge, que facin amistat a tot arreu i intercanvis amb altres clubs.