PÀNIC ESCÈNIC

Per Isis Martínez

Fotografia: Maria Gispert

Es diu que a la majoria de persones ens costa parlar en públic perquè tenim por de cometre errades, o de que se'ns vegi d’una forma diferent només per les errades cometudes. Quan exposem també estem mostrant una part de la nostra opinió, si ens agrada o no, si és bo o dolent,... al tenir un públic davant, en és més fàcil pensar que les persones no hi serà d’acord amb nosaltres.

 

A vegades ja no és la por d’equivocar-se, d’oblidar-se’n del text,... sinó per la por de que el públic ens rebutgi, de que ens vegin com una persona insegura, o que sembli que no ho hem fet algun altre cop.

 

Com en qualsevol altra activitat, per parlar en públic es demana certa pràctica i tècnica, per millorar, sonar convincent i perdre la por.

 

Per això, el més important és l’autoconfiança, un valor, que s’hauria d’ ensenyar desde petitis. Però, tot i així, és difícil mantenir una confiança amb nosaltres mateixos quan estem sotmesos a molta pressió.

 

És important tenir en compte aquests consells a l’hora de voler aprendre a parlar en públic.

L’autoconfiança: t’has de veure capaç de fer tot el que et proposis.

 

La pràctica: prepara’t el missatge que vulguis donar i assegurat de que dones emoció amb aquest. També s’ha de tenir en compte la comunicació no verbal, és a dir,la veu, gestos facials,...

 

En conclusió, és important que ens vegin segurs de nosaltres mateixos i de el que estem fent, si és així com ens veuen, obtindrem un benefici positiu.