LA SALUT MENTAL DELS ADOLESCENTS

Per Marina Porqueras

Fotografia: Judit Reula

La definició que proporciona la Federació Salut Mental Catalunya de trastorn de salut mental és: 

 

“una alteració de tipus emocional, cognitiu i/o del comportament, en què queden afectats processos psicològics bàsics com són l’emoció, la motivació, la cognició, la consciència, la conducta, la percepció, la sensació, l’aprenentatge, el llenguatge, etc. que dificulta l’adaptació de la persona a l’entorn cultural i social on viu i crea alguna forma de malestar subjectiu”.

 

Segons  l’OMS, una de cada quatre persones patirà un problema de salut mental al llarg de la seva vida, el 75% dels quals començaran abans dels 18 anys. La situació s’ha agreujat en els darrers 25 anys amb un augment del 75% de la depressió i l’ansietat entre els adolescents. A més, la pandèmia ha aguditzat aquests problemes. Per tant, actualment hi ha una alerta sobre l'increment de casos de salut mental entre els joves i els adolescents.

 Les malalties mentals poden agrupar-se en diferents tipus, uns dels quals són els considerats com a trastorns mentals severs. Dins d’aquesta categoria es pot incloure la depressió.

 

Sovint s’atribueixen qualitats negatives i despectives a un col·lectiu de persones, que passen a ser vistes, pensades i tractades amb prejudicis i manca d’informació. Se les qualifica de poc fiables, impredictibles, poc capaces d’assumir responsabilitats, febles, agressives, incapaces de treballar i de prendre decisions… Estereotips que no s’ajusten a la realitat però que influeixen en les actituds i els comportaments que els altres tenen cap als afectats, és a dir, que se’ls estigmatitza, cosa que, al seu torn, obstaculitza la


recuperació.

Cal tenir en compte que una malaltia mental no implica que una menor capacitat intel·lectual, tampoc és contagiosa ni sempre és hereditària i que no és sempre permanent en la vida de l’individu una vegada adquirida. 

 

 Si pensem que l’adolescència, un moment clau de la vida, és evident que cal una major visibilitat d’aquest problemes de salut, una major conscienciació per part de pares, familiars i professors i una atenció acurada.

 

 Cal tenir en compte que una malaltia mental no implica que una menor capacitat intel·lectual, tampoc és contagiosa ni sempre és hereditària i que no és sempre permanent en la vida de l’individu una vegada adquirida.

 

 També crec que moltes vegades les persones que passen per una depressió o per atacs d’ansietat, tot i ser conscients del problema, ho tapen i no ho diuen per por a què diran els altres o que et jutgin i t’excloguin del cercle social. S’hauria de conscienciar aquells qui passen per una depressió de la necessitat de buscar ajuda.

 

Hem de cuidar la nostre salut mental, hi han moltes maneres, com parlar lliurement dels nostres sentiments i emocions, també podem demanar ajuda si no trobem sortida.