EL FUTBOL, MÉS QUE UN ESPORT
Per Víctor Macho
Fotografia: Diego Castro
Del futbol es poden dir moltes coses: és un joc, un esport, un espectacle, un negoci, una eina molt potent de cohesió social i un moviment social.
Efectivament, constitueix un moviment social que, a més, és de gran importància. En un partit de futbol, hi ha moltíssims interessos, com per exemple els dels mitjans de comunicació que volen seguir-lo per a així guanyar diners, com la tv o la ràdio.
Veritablement, una de les principals característiques del futbol és que mou molts diners. Un exemple d’això són els que pot arribar a
pagar un club per disposar d’un jugador determinat a la seva plantilla. Perquè, és clar, sembla que el fet de que el país es
trobi actualment en una forta crisi no sigui un fet prou rellevant i d’importància a l’hora de negociar amb altres clubs. Però no tan sols això, sinó que també es mouen molts diners en la venda
d’entrades, en els productes comercials i en els sous dels futbolistes, per no parlar dels drets televisius. ¿Realment no ens adonem que si tots aquests jugadors no cobressin tant es podrien
arribar a solucionar molts problemes econòmics? És obvi que els futbolistes són persones que fan la seva feina, però que cobren molt més del que
cobra un treballador normal en un any. Però com que, malgrat això, els jugadors són ídols per als aficionats, aquests no es queixen d’aquest fet.
Finalment, una altra qüestió present en el futbol és la rivalitat que existeix entre els diversos equips. Aquesta rivalitat va
més enllà d’una rivalitat esportiva, la qual cosa és negativa per a la societat, ja que, per aquesta causa, molts partits entre equips rivals han acabat en baralla entre els aficionats o, fins i
tot, entre els jugadors. Un exemple d’això és el cas en què un aficionat va agredir Joan Jordan amb un pal a la Copa del Rei i un altre és la baralla multitudinària entre els equips de Tercera
Divisió: Agrupació Esportiva de Bon Pastor i la Cultural Esportiva del Carmel o la baralla que va enfrontar a la Unió Esportiva Sant Andreu i l’Escola Esportiva Guineueta i que va propiciar una
intervenció dels Mossos d’Esquadra, ARRO i Guàrdia Urbana. I cal no oblidar que això es pren com a exemple a partits de
futbol infantil en els quals pares i mares que criden i insulten a les grades dels camps de futbol i obliden el vessant educatiu de l'esport, que els que juguen són nens i que a aquestes edats el futbol és diversió i aprenentatge. Tot i així, malgrat aquests efectes negatius, hi ha qui considera que el futbol és més que un esport, tot i que hi ha diferents opinions.
La meva opinió és que per molt que hagin efectes negatius, el futbol és una forma de viure la vida si es fa de forma sana i esportiva: el treball en equip, la passió pels colors, la tensió en un partit… Aquests efectes desperten l’interès a les persones, i per això crec que el futbol és un esport que no està sobrevalorat.
En conclusió, podem dir que el futbol, malgrat tenir efectes positius i negatius, és més que un esport i que es tracta d’un gran moviment social que aconsegueix que s’oblidin les diferents realitats personals amb tot el que té d’espectacle.