LES XARXES SOCIALS I LES NOIES
Per Marta Coll
Fotografia: Arnau Molina
Com ja sabem les xarxes socials predominen en la vida dels adolescents. Tot i tenir molts avantatges quant a comunicació i socialització, també té molts desavantatges, com els problemes de salut -ja sigui mental o física- que pot causar, sobretot en les noies. Això passa perquè els estàndards de bellesa que es mostren a les xarxes són tan elevats i són tan antinaturals que tothom espera tenir un cos perfecte com el de les celebritats. A més tenint en compte que moltes de les imatges que es pengen a les xarxes estan manipulades digitalment.
La sexualització de noies joves es produeix quan els individus o quan una societat demostra explícitament o implícitament que el valor d’una noia prové únicament del seu atractiu o comportament sexual, amb l’exclusió d’altres característiques, o quan està objectivada sexualment o quan s’imposi de manera inapropiada la sexualitat d’ella.
Allò convenient i recomanable seria que els estàndards de bellesa no afectessin, però assolir aquest objectiu és gairebé impossible i molts i, sobretot, moltes que ho intenten acaben contraient problemes de salut mental i física. Alguns d’aquests trastorns són ansietat, depressió, anorèxia, bulímia, etc. Moltes nenes comencen a patir anorèxia als nou anys, ja que es veuen grasses i lletges o amb poca o massa amplada de malucs,etc.
Una gran quantitat dels individus que han passat per aquests trastorns no se n’adonen i quan ofereixen el seu testimoni, apunten que tenien anorèxia però que ells, en aquells moments, pensaven que estaven bé i que només estaven grassos. I no era així, sinó que
això era causa del trastorn que patien. A més a més, les nenes solen estar pressionades per la societat perquè siguin més atractives sexualment per als membres del sexe oposat i portin roba més ajustada, publiquin imatges més atractives, actuïn de manera més femenina i tinguin conductes inadequades com fer sexting.
Personalment, em sembla una barbaritat que nenes que encara no han fet el canvi hormonal es vegin a elles mateixes grasses o amb malucs d’amplada inadequada. És a dir, en quin moment a algú se li va acudir que era una bona idea que les dones havien de tenir el cos perfecte, sense greix, sense arrugues, sense pèl… Sense res. Quan estava llegint alguns articles sobre el tema, em van entrar unes ganes terribles de plorar al veure que la sexualització del cos de la dona encara està tan present i que una dona no pot ser ella mateixa pel sol fet que pot ser criticada per com és i per tot el que fa.
A més no diré que la cirurgia plàstica estigui malament, sinó que em sembla un gran avenç. Ja que si una persona ha patit un accident molt greu i la cara li ha quedat desfigurada, que li puguin reconstruir és molt bo. Però d’aquí a què la gent es posi plàstic o el que sigui per tenir més malucs, més pit, l’abdomen pla, el nas petit o les orelles enganxades al cap (i un llarg etcètera) em sembla malament, perquè totes les noies que pugen es pensen que tindran un cos com aquell tot i que aquests siguin antinaturals, irreals o impossibles.
