Directora de la llar d'infants de Riudoms Elvira Mestre

Per Tània Virgili

Fotografia: Noemí Roig i Judit Reula

1. Com va ser la teva direcció a la llar d’infants de Vinyols? Què vas aportar?

La meva direcció, des de un inici, va ser molt evolutiva perquè just havia acabat la carrera i no tenia experiència prèvia com a directora i mesura que passaven els anys, m’anava formant cada vegada més, a base de pràctica i de cursos educatius d’innovació pedagògica. Va ser una direcció molt agradable ja que tenia el suport de l’Ajuntament de Vinyols en totes les iniciatives que emprenia i m’ajudava a tirar endavant els nous projectes que volia aplicar a la Llar. Per tant, vaig aportar una llar d’infants actual a Vinyols, propera a les famílies, i que fos un lloc on l’infant hi està a gust i pot desenvolupar totes les seves capacitats.

 

2. Quan vas començar amb la tasca de directora a Vinyols, tenies


un projecte específic? I a Riudoms, el vas mantenir o vas adaptar algun aspecte?

Quan vaig començar a Vinyols no tenia cap projecte específic, perquè, com he dit abans, era un projecte d’inici d’una llar d'infants,però al llarg dels anys la meva formació com a educadora i direcció es va anar professionalitzant, i vaig acabar tenint un mètode més actual i més beneficiós pels infants, basat en com tractar els infants i quins eren els seus beneficis en quant a l'aprenentatge.

Quan vaig venir a dirigir a la llar de Riudoms, hi vaig traslladar aquest projecte, ja que aquí es treballava d’una manera molt diferent, és a dir, la Llar de Riudoms necessitava un canvi, una actualització de les maneres de treballar amb els infants; i per tant, vaig aplicar el mètode d'aprenentatge de Vinyols a la llar de Riudoms.

 Si, quan vaig arribar aquí, treballaven d’una manera en que jo ja no m’hi sentia còmoda, com he dit abans, i vaig intentar, poc a poc, adaptar aspectes metodològics que ja estava aplicant a Vinyols.

 

3. Quina metodologia apliqueu les educadores en el procés d’aprenentatge dels nens?

Des de fa uns 5 anys hem anat canviant la metodologia, i actualment tractem amb la metodologia de “La vida quotidiana” és a dir, donem valor a tot allò que no es tractaria normalment dins d’una aula,accions quotidianes que passen desapercebudes, i que actualment li donem un valor educatiu molt important, com per exemple, l’hora de menjar, el canvi de bolquers, l'hora d'anar a dormir, les entrades i sortides del centre, etc. Són accions que considerem primordials en aquestes edats perquè a través d’elles, els infants poden arribar a fer valuosos aprenentatges..


4. Quines són les destreses bàsiques que potencieu en els nens? Quins objectius educatius teniu?

Sobretot volem que el nen sigui un infant autònom, que tingui iniciativa i capacitat per decidir i que faci el que vol fer, que de ben segur que d’aquesta manera aplicarà unes destreses que l’ajudaran a avançar per ell mateix, per tant potenciem la l’autonomia i el joc com a eina d’aprenentatge.

També potenciem la comunicació i la relació entre els seus iguals desde ben petits, amb la fi de que puguin enfrontar-se a conflictes, puguin relacionar-se amb els altres, ja sigui per jugar, per demanar alguna cosa a algú quan ho necessiti, per expressar alguna alegria, etc.

A més a més, tenim molt en compte la vessant emocional dels nens, respectant molt les seves emocions i atenent-les amb molta cura,


també que les sàpiguen expressar i ajudar-los a saber com gestionar-les de la millor manera.

En definitiva, els nostres objectius són: que l’infant sigui cada vegada més autònom, que tinguin més capacitats per decidir i que per ells sols aprenguin amb el joc a saber aprendre sense haver d’estar marcats per un adult, a saber gestionar les seves emocions i a saber expressar-les i comunicar-se i relacionar-se amb confiança amb els seus iguals i amb la persona de referència, la seva educadora..

 

5. Obteniu bons resultats?

Sí, desde fa uns quants anys ja disposem de una Llar molt ben equipada i un equip educatiu amb molt bona formació i ja veiem molt bons resultats, no per escrit, però si en el seu joc, en les seves relacions, en la manera de comunicarse,etc. Es pot observar que tenen un joc molt ric i hi ha un clima a l'aula molt satisfactori on s’aprecia com els nens se senten més escoltats i més ben atesos.

 

 

6. Els avalueu?Com?

No, no els avaluem perquè els nens no són per ser avaluats, però si que ells mateixos ens demostren cada dia que passen al centre si el el seu desenvolupament flueix positivament o no , perquè veiem un nen confiat, rialler, tranquil, i sobretot, molt juganer, i això vol dir que el nen està aprenent. De no ser així, avaluem el procés, les propostes que oferim, les relacions que s’estableixen, el clima, els conflictes i determinem així si cal fer modificacions o millores, o si cal que observem l’actitud de l’infant per detectar alguna necessitat.

 

7. Detecteu necessitats educatives especials desde la Llar?

Sí, de fet, nosaltres som les primeres que podem detectar que alguna cosa passa amb algun infant, ja que nosaltres amb l’experiència que tenim sabem quines són les actituds i les maneres de relacionar-se que tenen els infants en cada edat i detectem molt ràpidament quan algun infant no progressa o no actua com hauria de fer-ho. Quan detectem algun cas, de seguida contactem amb el “CDIAP”(Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç) i amb les famílies afectades perquè puguem atendre de seguida aquestes necessitats educatives i poguem ajudar a que el problema no vagi a més, que hi hagi una millora i que l’infant pugui tirar endavant.

 

8. Com són les aules?

Les aules abans eren d’un tarannà amb uns colors molt vius, la majoria de materials eren de plàstic i molt comercials, però ara,no només a les aules sinó que per tots els ambients de la llar, es poden apreciar unes estances acollidores, que ajuden a aconseguir un ambient més tranquil, de manera que això implica l'ús de colors molt neutres, que ajuden a baixar l’excitació dels infants. La fusta i el metall com a material principals dels elements de joc ja que tenen unes qualitats tàctils i sonores més favorables pel seu aprenentatge. A més, ara, les aules estan preparades perquè els infants trobin propostes diferents a cada racó i que siguin ells mateixos qui decideixin cap on anar de matera autònoma.

 

9. Teniu prou recursos i materials per treballar amb comoditat?

Actualment sí, tot i que al començar amb la nova metodologia, a nivell de recursos va ser una mica caòtic perquè vam voler substituir tot allò que no s’adaptava a la nova manera de fer, per tant vam haver de fer-ho poc a poc ja que suposava un cost econòmic molt elevat. Per tant, amb els anys, hem anat equiperant les aules comprant, buscant i reciclant el material adequat, i ara podem dir que tenim una base de material molt satisfactòria tot i que sempre s’ha d’anar millorant i modificant segons les noves necessitats.

 

10. Quina és l’edat dels nens i com es distribueixen a les aules?

Nosaltres abarquem des dels 4 mesos fins als 3 anys, que llavors ja passen al 2n cicle i els infants estan distribuïts per anys. Tenim l’aula de nadons (4 mesos-1 any), després tenim dues aules de petits (1 -2 anys) i finalment tenim tres aules de grans (2- 3 anys) per poder disposar de ràtios més baixes.

 

 11. Quants infants hi ha a cada aula?

Doncs depèn de la natalitat de cada any i de les demandes de les famílies que venen a matricular als infants, per tant cada curs és

 

diferent però el màxim permès és: a la de nadons 8 infants/aula, a petits 13 infants/aula i a la de grans 20 infants/aula. Actualment gaudim d’unes ràtios molt més baixes i còmodes de manera que l’ambient, el joc i les relacions a l’aula són molt més positives.

 

12. racteu les rutines que van més enllà de l’aula? Em refereixo específicament al menjador.

Sí, dins del servei de llar d’infants oferim el servei de menjador, una activitat quotidiana que també la treballem i la valorem molt a l’hora de programar i de plantejar-nos com fer les activitats del dia a dia, per tant li donem molta importància.

 

13. Què teniu en compte a l’hora de tractar amb un nen?

El respecte, sobretot a les seves necessitats, a les seves emocions i a la seva individualitat.

 

 

14. L’atenció és molt individualitzada?

Sí, per nosaltres és primordial, tractem a cada infant com a ésser únic, això vol dir que cada infant és una persona diferent a l’altre i tindrà unes necessitats diferents, unes emocions diferents, i això ho tenim molt en compte. I aquestes ràtios de classe més baixes ens afavoreixen molt i ho podem fer molt còmodament. Per tant, obtenir una atenció individualitzada és un dels objectius principals que tenim.

 

15. Estàs satisfeta amb els resultats?

Sí perquè aquesta metodologia que estem portant a terme també fa que l’educadora sigui més lliure per poder fer tot el que ja he comentat, perquè l’educadora no ha de fer uns treballs extres com es feien abans, com recollir fitxes innecessàries, fer activitats que els infants no se senten còmodes, buscar-ne algunes amb valor acadèmic perquè les famílies sentin que els infants treballen, etc. Ara el fet de que l’aula està preparada perquè siguin els infants els que vagin a jugar i vagin allà on hi hagi propostes que els hi interessa, fa que l’educadora pugui estar sempre disponible, que sempre pugui estar observant i que pugui estar atenent a aquell infant que realment ho necessita

 

A més a més, obtenim molts bons resultats a l’aula en quant a joc, relacions i emocions dels infants.

 

16. Sé què vau fer un projecte de reforma del pati. Per què?

Perquè aquest nou projecte, a part de modificar les aules, també requereix actualitzar el pati. De fet, ara l’anomenem jardí, perquè havíem de traslladar el material tant ric i comfortant que tenim a les aules a la zona d’esbarjo. Ha de ser un espai on predomini la natura, on hi hagin varies propostes per tots els infants i tot això el pati d’abans no ho complia, per tant, l’hem renovat per adaptar-lo a la nova metodologia.

 

17. Com ha afectat la COVID-19 al funcionament de la Llar? Com us heu adaptat?

Doncs com totes les escoles, hem anat seguint les normes marcades pel departament d’Ensenyament i Sanitat i hem intentat adaptar-nos de la millor manera. Hem hagut de fer uns grup bombolla molt tancats, no ens podem relacionar les aules del mateix nivell i això limita el poder sortir al jardí més estona, cosa que perjudica molt als infants. També ens hem vist afectades en quant la relació amb les famílies, hem hagut de tancar portes i ara no poden entrar a la Llar tants cops com voldríem i per tant no poden ser tant participatives com volem que siguin en aquest nou projecte. També ens ha afectat amb el fet d’higiene, hem d’estar sempre netejant i desinfectant cada racó constantment, a part de que hem de portar sempre mascareta i les educadores no ens sentim igual de properes, i els infants han après a reconeixe’ns pels ulls i no per totes les faccions de la cara i això ens disgusta.

 

18. Algun projecte de futur?

Doncs el simple fet de continuar així, anant millorant aquest nou projecte dia a dia, amb el pati ja renovat ja el tenim del tot realitzat però sempre s’ha d'anar innovant i millorant tots els aspectes que ho requereixin.