1. On vas estudiar infermeria? Quan tu vas estudiar era un grau o era una diplomatura?

Vaig estudiar una diplomatura d’infermeria a Tarragona.

2. On treballes ? Quina és exactament la feina que fas?

Treballo a l’Hospital Sociosanitari Francolí. Des de fa un any i mig soc adjunta  de direcció  d’infermeria.

Les meves tasques com a adjunta són molt variades. Planificació de les cobertures del personal d’infermeria  en els diferents serveis i plantes, gestió diària del ingressos juntament amb el personal d’admissions i direcció mèdica, gestió de material necessari per a que no els manqui res al personal d’infermeria, vacunació de pacients de covid, gestió del EPIS...  

3. A més de les tasques a l’hospital, també t'ocupes de l’atenció domiciliària als pacients?

Tenim un servei d’atenció domiciliària que és el PADES i un altre que es diu ETODA, gestiono la part d’infermeria d’aquests serveis, però jo no surto a fer domicilis. Abans d’arribar al l’HSS Francolí fa vuit anys, vaig treballar tretze anys a la Unitat d’Hospitalització a Domicili de Joan XXIII.

4. Hi ha una unitat específica d’hospitalització a domicili, a l’Hospital Sociosanitari Francolí?

No, abans portàvem des de l’empresa GIPSS (Francolí) el personal d’infermeria d'Hospitalització a Domicili de Joan XXIII. jo treballava a Joan XXIII, però també treballava per  al GIPSS.

5. En què consisteix, aquesta unitat?

Els pacients, en comptes d’estar ingressats a Joan XXIII, els teníem ingressats a casa seva i nosaltres anàvem a fer els tractaments que necessitaven a casa: atenció a les dones amb cesàries, pneumònies i infecciones urinàries amb tractaments antibiòtics endovenosos, ferides quirúrgiques de tot tipus, ferides vasculars, etc. Era una feina molt bonica. Els pacients a casa seva ens rebien molt bé, era una atenció molt estreta, coneixies el pacient al seu entorn, la seva família, la seva casa... etc

6. També hi treballen metges? Quantes persones hi treballen?

Érem un equip de tres metges i sis infermers . Molt ben avinguts, érem com una família.

7. Amb la pandèmia, és previsible que hi hagin hagut molts canvis, en la vostra feina. Com ha estat treballar a l'hospital durant el confinament i els greus temps de la COVID-19?

La pandèmia marcarà un abans i un després a tots el nivells en la vida de les persones i a l’àmbit hospitalari encara més. A nivell personal ha estat un canvi radical, ja que per aquelles caramboles del destí vaig acabar com adjunta de direcció d’infermeria, cosa que mai m’havia plantejat i molt menys en mig d’una pandèmia com ha estat la COVID-19. Quan va esclatar la pandèmia, feia un mes que havia canviat el torn de nits, en el que portava treballant sis anys, per un servei que es diu ETODA, en el que feia un seguiment dels pacients amb tuberculosi a casa seva. Quan acabava de fer aquests domicilis, anava a l’hospital a ajudar a la meva adjunta d’infermeria, que estava saturadíssima de feina,  a crear una consulta COVID per als professionals que tenien símptomes 

12. Com estan portant ara les mesures de seguretat per als sanitaris al hospital? I per als pacients que no estan afectats per la COVID-19?

Ara mateix les mesures són més relaxades que abans. Cada vegada que hem d’entrar a una habitació, ens hem de posar un davantal de plàstic que després es llença.  Per als pacients que no estan afectats per la COVID-19 sempre ens assegurem de que estiguin vacunats de les dos dosis. Als que no ho estan, els fem una PCR setmanal i també els intentem convèncer de que es vacunin. Pel que fa al tema de les visites,  també es recomana que vingui gent vacunada per la seguretat de tots.

I les mesures que hi ha a les zones comuns s’han relaxat també, però igualment han d’haver-hi distàncies, tothom ha de dur la mascareta i ha de estar tot ventilat.

13. I els pacients hospitalitzats com ho porten i quina és la seva major preocupació?

Ara mateix tant els pacients com personal sanitari estam cansats d’ aquesta  situació. Els pacients no estan excessivament preocupats per la COVID-19, sinó que el que volen ells és recuperar-se  el més aviat possible. 

14. Creus que aquesta crisi suposarà un abans i un després en el reconeixement de la vostra tasca com a infermers i del sistema sanitari?

Esperem que sí , però crec que a mesura que passi el  temps s’anirà oblidant.

15. Actualment com estàs portant aquesta crisi sanitària, tant en l’ambient laboral com en el personal?

Actualment estic preocupada per la falta d’infermers,  sempre tenim alguna baixa d’alguna infermera  i algú ha de fer hores extra per cobrir aquestes baixes. Hi ha dies que ningú pot venir, llavors hi ha molta  més feina per als que estan treballant aquell dia al centre.

16. La crisi sanitària actual ha fet que es valori més la vostra feina?

Sí, s’ha valorat bastant, però a dia d’avui crec que encara no n’està prou, de valorada. 

17. Pel que fa a les vacunes, sembla que funcionen, oi?

Sí, s’ha demostrat que les vacunes funcionen. Sí que és veritat que no et salven del contagi però, eviten el risc d’emmalaltir greument, ingressar a la UCI o inclús de la mort. Per exemple, a la cinquena onada, la majoria de la gent estava vacunada i es va notar perquè hi van haver contagis molt més lleus i no hi van haver tantes víctimes mortals com a la primera onada. La majoria dels que estaven ingressats eren persones que no s’havien vacunat.

18. Ets o has sigut mai voluntaria per a vacunar del COVID i perquè?

SÍ, jo he estat a totes les campanyes de vacunació des de Gener, no ho podia fer cada dia perquè això ho feia a part de la meva jornada de treball. Primer vam començar a vacunar a les residenciencies i a la gent més vulnerable.

19. Hem passat el pitjor? Quins han estat els moments més complicats?

Sí, jo crec que afortunadament ja hem  passat el pitjor. Per mi, els moments més complicats van ser en el temps de la primera onada, pel desconeixement i la inseguretat. Tot i que sabem que hi havien casos per Europa, ningú es podia imaginar que arribaríem fins aquest punt. Ens va agafar a tots desprevinguts.