Sembla que els casos de depressió s’han disparat arreu del món per causa del COVID-19. Segons un article publicat a la revista científica “The Lancet”, la irrupció de la pandèmia ha exacerbat els trastorns relacionats amb la salut mental, principalment la depressió i l’ansietat, i quantifica l’impacte en 204 països. Els resultats són esfereïdors: “hi ha 53 milions de persones més [que abans de la pandèmia] amb depressió severa i 76 milions més amb ansietat. Això suposa un creixement del 28% i del 26% en només un any.”

La pandèmia del COVID-19, amb la pèrdua de feines i d’estabilitat econòmica que ha comportat, i la interrupció del ritme de treball a escoles, instituts i universitats i també del funcionament habitual dels centres de salut ha generat estrés, por i incertesa a la població en general, però especialment a dones i joves i, és clar, els adolescents, població especialment vulnerable, s’han vist afectats en gran mesura, sobretot aquells que pertanyen a minories.

Caldrà parar atenció a aquesta realitat amb una vigilància intensiva i exhaustiva dels nens i els adolescents i observar canvis en l'estat d'ànims no comuns (irritabilitat contínua, sentiments de desesperança o furia/ira, i conflictes freqüents amb els amics i la família), canvis en el comportament, pèrdua d'interès en activitats que abans gaudia, dificultats per dormir o insomni, somnolència constant, canvis de pes o de patrons alimentaris, problemes de memòria, de raonament o concentració, descens de l’interès en les tasques escolars i decaiguda en l’esforç acadèmic, canvis en l'aparença (com ara manca d'higiene bàsica), increment en comportaments de risc (consum de drogues o alcohol) i, finalment, observat també si apareixen pensaments sobre la mort o el suïcidi.