no és altra cosa que un abús de poder, l’objectiu de la persona assetjadora es dominar pressionant perquè la persona assetjada abandoni la feina. L’assetjament sexual es pot produir al lloc de treball, en centres de docència, esportius o d’oci on la persona assetjadora pot demanar favors sexuals per a ella mateixa o per a una tercera persona. En canvi l’assetjament sexual al carrer sol ser simplement violència masclista contra les dones, cosa que pot provocar que es vegin obligades a canviar els seus recorreguts habituals per evitar els assetjadors.

En la meva opinió, tots els assetjament són una agressió i suposen algun tipus de violència, violència que s’hauria d’erradicar. La solució no arribarà d’avui per demà, sinó que és una tasca lenta però molt necessària, però hi ha unes quantes mesures que cal començar a aplicar, com poden ser la integració de les persones amb diferències culturals i educació des de petits en el respecte als altres, més cultura i educació sexual així com treballar l’autocontrol. També s’ha de donar més visibilitat a aquests tipus de problemes i, endurir de les lleis a més del compliment de les condemnes.

fer comprendre a les dones que pateixen assetjament que són víctimes i que no s’han de sentir culpables i que és imprescindible que denunciïn aquest tipus de situacions

Més informació sobre els centres d’ajut a les víctimes d’assetjament i creació de nous recursos que posin a l’abast de la població les mesures a seguir en el cas de trobar-se amb aquest problema.