LA DESIGUALTAT SALARIAL ENTRE ELS HOMES I LES DONES A CATALUNYA

Per Maria Notario

Fotografia: Arnau Molina

Des de sempre hi hagut desigualtat en el salari dels homes i de les dones, però quina és la situació d'avui en dia a Catalunya? Com ha afectat aquest fet la covid-19?

La directora de la consultora Igualando, Mar Gaya, afirma al diari Públic que «la bretxa salarial és el "reflex" de les desigualtats existents en el mercat laboral». Una de les causes —afirma— és la poca presència de dones en els llocs de responsabilitat i una altra la distribució desigual dels homes i dones entre els diferents sectors. I encara cal sumar-hi la temporalitat més elevada en els contractes de les dones, cosa que cosa impedeix que el seu desenvolupament professional es consolidi.

 

Segons una notícia apareguda a TV3, a Catalunya, “les dones cobren 6.350 euros menys de mitjana l'any que els homes, segons dades del govern, 529 euros de diferència al mes. Encara que la bretxa salarial s'ha reduït per quart any consecutiu, la diferència dels sous entre 

homes i dones encara és del 22% de mitjana, gairebé un punt per

 


sobre de la mitjana a Espanya, del 21,4%.

Així es desprèn de l'estudi «La situació de desigualtat salarial a Catalunya entre homes i dones», de l'Observatori del Treball i Model Productiu del Departament de Treball elaborat amb dades de l'any 2018.

 

El salari mitjà anual masculí es va situar en 28.640 euros, mentre que el femení va ser de 22.289. Les diferències salarials entre homes i dones s'amplien al llarg de la vida laboral, segons el nivell d'estudis i del tipus de contracte si és temporal o fix. Tot això, a més, s'ha agreujat amb la pandèmia.”

 

I és que la crisi del coronavirus no ha fet més que augmentar la bretxa de gènere en àmbits com la salut, el mercat laboral, la conciliació i la violència. Les dones han patit més contagis, més atur, augment de la dificultat per conciliar vida laboral i familiar i pitjor


salut mental, segons reflecteix l'estudi L'impacte de gènere de la covid-19 en dades, realitzat per l'Observatori de la Igualtat de Gènere (OIG) de l'Institut Català de les Dones.

 

A més, segons l’informe “Dones i treball” corresponent al quart trimestre de 2020 elaborat per l’Observatori del Treball i Model Productiu del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, la crisi sanitària causada pel covid-19 va afectar més l’ocupació de les dones treballadores que la dels homes l’any 2020: l’atur femení va créixer quatre punts respecte del 2019 i continua per sobre de la dels homes.

 

Les reestructuracions de personal van començar pels empleats amb contractes a temps parcials, o temporals on la proporció de dones és més alta. Quant als contractes temporals, la diferència entre homes i dones no és tan gran, però també hi ha més dones, el 21,7%, que homes, un 17,9%.


De fet, des del sindicat UGT i coincidint amb el Dia Europeu de la Igualtat Salarial, també han fet públic un informe «Bretxa salarial. Igual retribució per treballs d'igual valor» que en el mateix sentit denuncien la devaluació dels treballs fets per dones i el gran impacte negatiu de la pandèmia en els sectors més feminitzats.

 

Segons les dades de Treball, les dones treballen en major mesura en sectors de menys nivell retributiu, com són els casos del comerç al detall, on les dones representen un 67,5%, o el de les activitats administratives i serveis auxiliars, on representen el 53,3%. La bretxa salarial és del 21% als serveis i de prop del 20% a la indústria i afecta en major o menor mesura segons l'edat i la formació. Segons l’informe del departament de Treball, les dones aconsegueixen el màxim salarial entre els 35 i els 44 anys, 23.847 euros de mitjana, mentre que els homes ho aconsegueixen a partir dels 55 anys, amb

 un sou de 32.313 euros de mitjana. La bretxa salarial també creix segons la franja d'edat i és més alta també en funció del nivell d'estudis.

 

En la meva opinió, tot i que el marc normatiu reconeix la igualtat entre homes i dones, aquesta no s’ha aconseguit plenament i, per

tant, s’observen encara desigualtats salarials entre homes i dones, cosa que és injusta i no s’hauria de produir. Penso que per un mateix treball s’hauria de cobrar el mateix independentment del gènere. A

més, crec que les oportunitats de treball en sectors de més nivell retributiu s’haurien d’equiparar. També hi hauria d’haver una major conciliació familiar i un millor repartiment de les tasques perquè les

dones, que són les que principalment s’ocupen dels “afers” familiars no es vegin afectades negativament.