La definició d’avortament és “Expulsió del fetus quan encara no és viable, és a dir, aproximadament abans de les 20 a les 28 setmanes de gestació.” . Aquesta interrupció de l’embaràs pot estar causada per causes naturals, però també pot ser un acte voluntari (avortament induït). És d’aquest segon cas que es parlarà.

Caldria saber, en primer lloc, què sap realment la societat sobre aquest fet. Se sap que en alguns casos pot ser una gran ajuda per a algunes dones que han patit una violació o bé per algunes altres que potser no tenen prous recursos per a mantenir un fill, tot i que, segons un estudi realitzat pel Centre d’Estudis Epidemiològics sobre les Infeccions de Transmissió Sexual i Sida de Catalunya (CEEISCAT) l’any 2016, la causa principal que les participants a l’estudi tinguin un embaràs no desitjat és l’ús inconsistent de l’anticoncepció.  Ara bé, la següent pregunta és si aquesta interrupció és legal o il·legal?

Actualment, a Espanya, l'avortament és legal des del 5 de juliol del

període 2014-2017, el nombre d’IVE realitzades ha estat 19.800, disminuint un 9,7% respecte l’any anterior.

L’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears i el seu Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat (CJAS), davant de la sospita que hi ha un gran desconeixement de la llei d’avortament, han realitzat una enquesta a més de 200 dones de Barcelona d’entre 14 i 30 anys on queda palès que la meitat de les dones enquestades no saben que l’avortament és una decisió pròpia i gratuïta.

Els resultats revelen que més de la meitat no coneixen el seu dret a decidir avortar i més del 80% no coneixen l’accessibilitat i universalitat de la pràctica. Del total de dones enquestades només un 18% sabien que l’avortament era gratuït i, a més,el 50% les enquestades menors de 30 anys desconeixien la possibilitat d’avortar per decisió pròpia.

Amb tota aquesta informació, crec que, atès que tenim el dret -que no l’obligació- totes podem decidir lliurement sense cap més limitació que la nostra conveniència i la nostra consciència.

Però, des del meu punt de vista, fins que un mateix o algú proper no es troba en la situació d’haver de decidir, fins que no es viu la situació d’un embaràs no volgut, difícilment es pot arribar a entendre la dificultat d'una decisió d’aquesta envergadura. És a dir, es pot tenir una opinió sobre el tema, ja sigui a favor o en contra, però, fins que no et trobes en un punt on l’avortament és la teva millor opció, mai seràs capaç de raonar veritablement el punt de vista de la dona embarassada davant la complexitat d’aquesta dilema.

Allò que sí està clar és que tothom té les eines i la possibilitat de decidir lliurement.