PARES SEPARATS
Per Xènia Cuenca
Fotografia: Roger Nogués
Sovint la separació d’un matrimoni es deguda a la falta d’amor o bé perquè s’estima a una altra persona. Tot aquest procés és bastant complicat i costós, però amb fills adolescents és encara pitjor i comporta conseqüències emocionals en els fills.
És ben sabut que l’adolescència és una etapa complicada i, segons Centre Neurona, els joves que es troben en la situació d’una separació dels progenitors sovint adquireixen diferents conductes de risc (alcohol, drogues…), situació que moltes vegades provoca que sigui difícil i complicat mantenir una relació estable i equilibrada amb els pares. S’observen, freqüentment, resultats acadèmics baixos o abandonament dels estudis i altres alteracions com són la baixa autoestima, un predomini d'impulsivitat, etc.
Les separacions i/o divorcis poden ocasionar un trauma a tots els components de la família, ja que és un gran canvi al qual tots hauran
d’adaptar-se. No obstant això, aquest serà molt més fàcil i suportable per a tots si la separació es dóna en els termes més positius possibles i amb una comunicació constructiva entre els progenitors, sobretot quant als aspectes que concerneixen als fills que tenen en comú. En canvi, si la relació entre els pares no és bona i es dóna una guerra oberta entre ells, la comunicació es realitza de forma agresiva o no hi ha cap mena de contacte entre ells, pot ocasionar que aquest trauma s’allargui.
La tasca d'educar els fills suposa una gran responsabilitat alhora que és sempre una experiència gratificant. Els factors que intervenen en aquest procés són múltiples, per això aquesta abundància de variants contribueix a una percepció de desorientació per part dels pares quan se separen. És per aquest motiu que cal que en aquests moments difícils tinguin ben desenvolupades les seves competències parentals.
Una competència és la forma en què una persona mobilitza tots els seus recursos personals (habilitats, actituds, coneixements i experiències) per resoldre de forma adequada una situació problemàtica, una tasca complexa o una demanda del context. Suposa la capacitat d'usar funcionalment els coneixements i habilitats en diferents contextos per desenvolupar accions o processos no programats prèviament.
Es considera que les competències parentals són el resultat d'un ajust entre les condicions psicosocials en les quals viu la família, l'escenari educatiu que els pares o cuidadors han construït per
realitzar la seva tasca i les característiques del menor, per tant, és en aquests moments en què s‘han de mobilitzar adequadament.
Segons aquestes reflexions, opino que les conseqüències que poden patir els fills en la ruptura dels pares varien molt, és a dir, si els pares es porten bé entre si, és molt més probable que els fills puguin controlar el seu comportament i no experimentin un canvi especialment traumàtic. En canvi, si els pares no es porten bé i tenen problemes, la probabilitat que l'adolescent sofreixi conseqüències perjudicials en els seus estudis i al llarg de la seva vida és molt més elevada.