LES TIC A LES AULES I LA BRETXA DIGITAL

Per Natàlia Carmona

Fotografia: Arnau Tizne

Aquells que no tenen accés a la tecnologia digital es troben actualment amb problemes per viure un un món cada cop més digitalitzat i connectat, cosa que, a hores d’ara, s’ha convertit en una necessitat indispensable per a la nostra vida diària.

 

La nostra manera d'aprendre, d'accedir al mercat laboral, de consumir, d'informar-nos i, fins i tot, una cosa tan vital com és la nostra manera de relacionar-nos s’han vist alterats pel desenvolupament tecnològic, i és que no estar connectat a les xarxes pot ser motiu d’exclusió social.

 

La fractura digital és una de les principals causes d'acceleració de la desigualtat i d'ampliació de bretxes socials i, per tant, cal reduir-la apostant per una transformació digital sostenible on ningú es quedi enrere i garantir la inclusió de tothom. ”Bretxa digital” és una expressió que s'utilitza per a les diferències que hi ha entre grups 


segons la seva capacitat per utilitzar les TIC de forma eficaç. També fa referència a la diferència socioeconòmica entre aquelles comunitats que tenen Internet i aquelles que no, o la diferència entre els "connectats" i els "no connectats".

 

Els motius d’aquesta bretxa són diversos i entre ells podem trobar els desequilibris socials i econòmics (no tothom es pot permetre la despesa que suposa la compra d’un ordinador), socio-econòmics, analfabetisme digital per l’edat (perquè ningú no els ha ensenyat…), manca de connexió a internet o per motius de gènere, entre d’altres.

 

 

Disposar d’accés als dispositius per connectar-se és només el primer pas per reduir l’anomenada bretxa digital. També cal capacitar la ciutadania per fer servir les tecnologies i donar-li les eines perquè en treguin el màxim profit, perquè la millora de les competències tecnològiques és un element indispensable tant en l'àmbit laboral 


com en el desenvolupament personal i social. A més, l'accés a les noves tecnologies és fonamental per a la inclusió social i la integració laboral.

 

Així mateix, la COVID ha agreujat la situació en tots els àmbits, especialment entre la gent gran i l’alumnat d’escoles i instituts. Per garantir el dret a l'educació

 

Aure Farran, al diari Ara, ha apuntat que la ‘bretxa digital' s'ha d'abordar desde diferents àmbits. En primer lloc, l'accés (tenir ordinadors i connexió a internet); en segon lloc, l'ús i la qualitat de l'aprofitament, i, atès que l'edat, el gènere, la renda, el nivell d'estudis i el lloc de residència són també factors que incideixen directament en aquesta problemàtica, cal tenir-los en compte. 

 

 En primer lloc, l'accés (tenir ordinadors i connexió a internet); en segon lloc, l'ús i la qualitat de l'aprofitament, i, atès que l'edat, el gènere, la renda, el nivell d'estudis i el lloc de residència són també factors que incideixen directament en aquesta problemàtica, cal tenir-los en compte. 

Farran considera que hi ha “orfes digitals” a les escoles perquè, segons explica, el fet que l’alumnat sigui nadiu digital i tingui accés a la tecnologia no vol dir, necessàriament, que en faci un bon ús.

 

En la meva opinió, la tecnologia a les aules ha de ser un bé públic que s’ha de defensar, i cal que l’escola s’adapti i que es cerquin solucions perquè aquesta bretxa digital no s’aprofundeixi i també per començar a posar-hi solucions.