El cap de colla dels DIABLES del CERAP

Per Martí Barceló

Fotografia: Roger Nogues, Arnau Tizne i Raian Casanova

Fundada l’any 1993, la colla de diables del CERAP ha recuperat una tradició històrica que data de 1861 i parla de Riudoms com a vila de dimonis, forces infernals i olors a sofre. El grup està integrat per una quarantena de diables i una quinzena de tabalers, que ofereix espectacles de correfoc, tabals, malabars de foc, ràpels i pirotècnia. També ofereix cursos de timbals.

 

Organitza anualment els correfocs de les festes majors de Sant Sebastià i de Sant Jaume de Riudoms, participa en correfocs arreu de Catalunya i el 2018 va guanyar el segon premi del 1r Concurs d’Enceses de Catalunya convocat per la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya.

 

1. Com van ser els inicis de la colla? 

La colla de diables es va refundar el 1993 i data que el S.xvii a Riudoms ja es tiraven carretilles, eren unes processons religioses per treure els mals.

 

2. Com s’organitza la colla? 

El CERAP té diverses seccions, una d’elles és la de diables i dins la junta de diables hi ha encarregats pel correfoc, la pirotècnia i l’organització dels diables a la colla.

 

3. Quins personatges teniu en la organització?

Hi ha pobles on tenen personatges com Llucifer i la diablessa, però aquí a Riudoms no en tenim cap d’especial, ja que som una colla de


diables i no un ball de diables, són coses diferents. El que sí que tenim es un vestit de diable major, que es el que porta el ceptrot.

 

4.  Què teniu pensat fer pel 30è aniversari?

Concretament encara no tenim res preparat, però a diferència d’altres anys volem fer coses més festives i treure més merchandising.

 

5. Quants membres formen part de la colla actualment? 

Una quarantena de diables i una vintena de tabalers, seixanta en total.

 

6. Quins projectes teniu per aquest any vinent?

No podem dir moltes coses, tot i que com a diable puc avançar que tenim pensat fer més sortides, però de moment està tot en procés. 

Creieu que és important tenir una colla de diables al poble?

Creiem que sí, ja no només pel tema de cultura sinó perquè també es fa colla, es fan amistats i també per conservar la història de la colla.

7. Creieu que és important tenir una colla de diables al poble?

Creiem que sí, ja no només pel tema de cultura sinó perquè també es fa colla, es fan amistats i també per conservar la història de la colla.

 

8. Quina experiència tens més viva com a diable?

A García va ser el primer lloc on vaig tirar foc i em va encantar.


Un moment que em va tocar la fibra va ser quan vam quedar segons en el primer Concurs d’Enceses.

 

9. Recordeu en quins pobles heu estat fent de diable?

Beraniu, Les Borges, García, Puig Reig, Llorenç del Penedès, Premià de mar, Barri de Gràcia de Barcelona i un any que es va anar a Alemania, aquests són els llocs on hem anat més sovint i els millors llocs on hem estat.

 

10. En quin poble heu gaudit més o recordeu més?

Cada generació dirà una cosa diferent, nosaltres ens quedem amb Beranui.

 

11. Quins tipus d'elements pirotècnics hi ha a la vostra disposició?

Principalment tirem carretilles, n’hi ha de molts tipus, de diferents colors, que xiulen, que no xiulen, que petin, que no petin i després

 


també tenim uns sortidors francesos, traques i bengales per fer encesa. Però només el podem comprar per tirar-los en el correfoc, no en podem vendre.

 

12. A quina empresa pirotècnia compreu?

Ho comprem a pirotècnia Tomás.

 

13. Els diners per les carretilles, sortides..., els aporta l’ajuntament de Riudoms, del poble on aneu o vosaltres mateixos?

Aquí a Riudoms vam signar un conveni amb l’ajuntament que ens donen uns diners i els comprem nosaltres mateixos, també al ser del CERAP alguns fons van destinats al foc. Quan anem a un altre poble depèn de si són colles d’intercanvi o si ens contracta l’ajuntament. Tenim un catàleg de preus i depenent del que vulguin, agafen una cosa o una altra.


14. Com veus el tema legal sobre emmetxats?

Legalment nosaltres no podem manipular res de tot el que es porta, això del tema dels emmetxats és més pel tema dels dracs i bèsties de foc.

 

15. Feu algun curs d’iniciació a la pirotècnia?

Tots el membres de la colla han d’estar registrats a un projecte de la Generalitat que hi ha dos models: els que tenen un curs ,que són cinc o sis, i els que no, que no cal que el tingui tota la colla. Això sí tothom que tiri foc ha de estar federat al CERAP pel tema de l’assegurança.

 

16. Hi ha entrebancs per dur a terme un acte amb pirotècnia en alguna població?

No hem tingut mai cap entrebanc, l'únic que hi ha pobles que et demanen que no tiris foc a la vora del bosc, però són coses que ja se saben.

 

17. Heu patit mai algun accident a causa de la pirotècnia (cremades, ha sortit un petard de la carretilla, alguna bossa incendiada…)?

Nosaltres no ens hi hem trobat mai.

 

18. Quantes carretilles es solen tirar en un correfoc?

És molt relatiu, ho contem per quilos de pólvora però no ho sé exactament

 

19. Com va anar el concurs de d’enceses en el que vau quedar 2ns?

Va ser molt emocionant i no ens ho esperàvem, vam estar molts dies al CERAP pensant la figura que es podia fer. Al final vam fer un castell que va sortir molt bé. Als assajos no ho vèiem tan bé, però un cop al concurs ens va quedar molt bé en part també gràcies als tabalers.

 

20. Quant temps dura més o menys un correfoc?

Depèn del poble, però aproximadament una hora.

 

21. Com s’ha vist afectada la colla per la pandèmia?

S’ha vist bastant afectada ja que no podíem fer sortides hi vam haver de fer alguna reunió on-line.

 

Des del CERAP ens donen un missatge al jovent per formar-ne part tant de diable o diabló com de tabaler. També a fer classes d'anglès, jugar a escacs o fer curses de muntanya. El CERAP és una casa oberta a tothom.